Ens muden al domini propi!

Des d'avui i per almenys bona temporada ens mudem a


http://www.wikinoticia.com/cat

També us recomanem l'enciclopèdia més gran del món en català

Noves adreces:

• Noticias en Galego
• Noticías en Occitan, Occitane, Langue d'Oc, Provençal, Gascon, Aranés o Llemosí
• Novaĵoj en esperanto
  

Ens veiem al nostre nou web!!!

Us hi esperem!

Pros i contres de l'interfície gràfica i la línia de comandes

Evidentment jo també crec que Linux ha de poder fer les tasques més comunes des d'interfície gràfica. Havent deixat això clar, aquests són alguns dels avantatges d'un i altre sistema.

Interfície Gràfica

• Fàcil de descobrir noves funcions
• Fàcil de recordar les accions que hem fet algun cop
• Molt complicat d'explicar a algú que fer per fer una determinada acció (ves a aquest menú, pitja aquella pestanya, clica d'acord, ves a tal menú...)
• Més susceptible als canvis de versions (pot canviar bruscament entre versions)
• Més fàcil que contingui errors
• Més costos de fer (més difícil de dissenyar i de mantenir)
  

Línia de comandes

• Més homogeni
• Capacitat d'automatitzar accions amb un llenguatge de programació complert
• Gasta menys recursos
• Més estable (menys canvis en el comportament bàsic entre versions)
• Mes control sobre el que s'està fent

Particularment, trobo força útil quan et poden dir com arreglar un problema, sense que hagis de fer res mes que copiar i enganxar en una línia de comandes. Per contra quan un ha de fer una cosa per si mateix es fa força més difícil. I per a un no iniciat pot ser l'adeu definitiu.

A un nivell més ideologic diriem que una interficie gràfica es més multinivell o jerarquic (cosa que ajuda a la memorització i exploració), mentre que la línia de comandes és més a un sol nivell (que facilita un accés més rapid en cas de saber que busquem). En definitiva un sistema és més huma i l'altre es més màquina, amb els avantatges que comporta cadascun dels tipus ;-)

Particularment m'agrada quan les accions que es fan per un lloc es poden fer per l'altre i viceversa.

Per que m'agradaria que la tafanera tingués més entreteniment i no tanta política

No sé si el que escric causarà simpatia o enemistat, en tot cas es simplement una opinió. En cap cas demana que no s'hi pengin noticies d'un tipus, sino que s'hi pengin més noticies d'altres tipus!

Trobo que a diferència del Digg o altres clons seus latafanera esta un pel massa plena de temes polítics i d'un mateix tipus, no sé si m'enteneu: llengua, finançament, denuncia, etc... No és que em molesti que n'hi hagin. El finançament, el PSC, TV3, son tot temes que interessen als qui la llegim i a mi també.

Tot i això trobo que seria un senyal de salut per al català i per la mateixa pàgina que fos una pàgina no tant política i tingués més entreteniment, curiositats, humor, tecnologia, etc...

M'inclino per pensar que part del problema no és de la tafanera, sinó de l'internet en català en general. Hi ha força pàgines i de força qualitat de premsa i noticies, l'avui, 3cat24, e-noticies per citar-ne algunes. Ara bé, pel que fa a pàgines de tecnologia, d'humor, de curiositats, de ciència, n'hi ha més aviat poques. I trobo que són aquestes les que s'han d'incentivar.

Per això demanaria una mica d'esforç a tots els qui la llegim que hi enviessim més noticíes d'entreteniment i de les pàgines que no són estrictament polítiques o que no tinguin a veure directament amb els temes que habitualment s'hi pengen. No m'agradaria que latafanera fos un lloc on puc llegir només noticies de la premsa. És molt més que això.

Estaré encantat de poder llegir una critica del Iphone, una tira còmica, o els 10 millors trucs per no posar-se nerviòs davant una entrevista (per posar uns exemples) en català. Cosa que avui es més difícil trobar que no en altres llengües. Per això fa falta promocionar una mica els llocs que hi ha.

Particularment llegeixo somgnu una pàgina del estil que m'agradaria que procreessin a l'internet en català.

Vinga, a tafanejar la web i a penjar (també) temes més entretinguts!

Pot perdre l'anglès la seva condició de llengua universal?

Hi ha de tot en aquest món.
- Hi ha qui es creu que en castellà es pot anar a tot arreu.
- Hi ha qui creu que s'ha de potenciar el castellà com a llengua gran per així no haver d'aprendre res més.
- Hi ha qui diu que el xinés serà l'idioma més important.
- Hi ha qui diu que el dia que EEUU deixi de ser la potència mundial, la cosa canviara.

M'hi acabo de fixar, i la llista dels paisos mes poblats del món es:
1 China 1,330,044,605
2 India 1,147,995,898
3 United States 303,824,646
4 Indonesia 237,512,355
5 Brazil 191,908,598
6 Pakistan 167,762,040
7 Bangladesh 153,546,901
8 Russia 140,702,094
9 Nigeria 138,283,240
10 Japan 127,288,419

La India(2), Estats Units(3), Pakistan(6), Bangladesh(7), Nigeria(9), (5 dels 10 mes poblats) son tots bilingues en angles. Això suposa un total de 4000 milions de persones on ja d'entrada quasi la meitat son bilingües en anglès (1940 milions).

Si anomenem catosfera als llocs on la majoria de gent parla català, aqui podem veure el que s'anomena anglosfera. Com podeu veure es parla en els països mes poblats del món i en els 5 continents:

Per contra podem veure la castellano esfera, que un cop l'hi restem Brazil no l'hi queda tanta cosa. I això si comptem que aquests territoris no són gaire poblats.

Si comptessim els paisos on s'estudia anglès com a segona llengua, jo crec que tindriem tot el món en blau, i en roig alguns llocs més.

Però el fet es que només amb els paisos que son antigües colonies britàniques, ja n'hi ha prou per justificar el domini del anglès a nivell mundial.

Vosaltres que creieu? Hi ha alguna llengua que pugui amenaçar l'anglès en els propers 100 anys? Quina seria aquesta llengua? Xinés, Alemany, Francés, Castellà, Rus, Hindu....

Vaga general per les infrastructures!

Qui mes qui menys ha fet vaga pel preu del petroli (que porta pujant 1 any) i en una setmana han tingut la seva resposta, en canvi per les autopistes i les infraestructures portem molts anys callant tots i totes. . . Que vol dir això? Madrid (la més rica) 70% autovies gratuïtes, Catalunya (la tercera més rica) 70% de pagament.

Llegeixo diàriament noticies que superen la irrealitat. Després de retallar l'estatut al Parlament, després de tornar-lo a retallar a Madrid evidenciant la mentida del Zapatero, després que el Tribunal Constitucional el deslegitimi, després de tot el tràngol de l'aprovació i després de passar-se per allà on no sona la comissió bilateral i tota la resta, resulta que del que es va pactar res, de res. Després de les manifestacions multitudinàries a Barcelona, només ens queda dir prou. Hem arribat a limits insostenibles, i ja no queden mesures més dràstiques.

Dirigeixo això a tots aquells que algun cop han hagut de desembutxacar 20 o 30 euros per fer 100 km, als de les cues de 70Km, als que van de vacances al sud i se'n donen compte que al sortir de Catalunya tot es una gran autovia, als que per anar diàriament a Barcelona a treballar han d'agafar un o varis peatges, als de la N-340, als que van a Castelló, als que van a Manresa, als de Girona, als del Vallés, i en definitiva a tots i totes les catalanes sense excepció. No podem seguir així. Estem farts de pagar i rebre cada dia menys. No es qüestió de pàtria, es qüestió de JUSTÍCIA. No estem en contra de ser solidaris, però si de ser els únics i a sobre que després ens boicotegin.

Transportistes, empreses, particulars, tots hem de dir PROU. Això es una vaga general com un temple. La precarietat en infraestructures ens resta competitivitat i ens hipoteca el futur. Vaga general!

Reclamem:
- Publicació immediata de les balances fiscals
- Que la contribució d'una comunitat mai no la posi per sota de la seva posició relativa.
- Infraestructures de qualitat:
-> Traspàs de rodalies amb la inversió necessària
-> Descentralització del Prat amb participació catalana majoritària
-> Autovia entre les poblacions principals.
- Equiparació de peatges al nivell global de l'estat, excloent Navarra i el Pais Basc. Això inclou la gratuïtat d'algunes de les autopistes actualment existents.

Necessitem fer córrer la veu, per crear una mesura de pressió real. O ens revelem, o ens fem sentir o ho pagarem, mes tard que d'hora.

Envieu això als vostres coneguts, deixeu-ho als sindicats, als partits polítics a qui sigui, però que la paraula vaga general comenci sonar pels carrers.

L'experiment definitiu: Ubuntu i la meva xicota

Inspirat per recents experiments en anglès, em vaig decidir a instal·lar a la meva xicota l'Ubuntu 8.04.

Situació inicial

Ella és la típica usuària de Messenger, Hotmail i recentment Youtube. I no l'hi preguntis que es un driver, ni que es el hardware perquè no t'entén. O sigui com la meva mare, o com la teva tieta. Del tipus de persones que es pensen que l'Office és de franc, o que es pregunta perquè el Windows XP l'hi recorda que la seva llicència no es vàlida, o perquè els ordinadors tenen virus.

Té un ordinador portàtil sense marca, compra't i muntat al Jump que va de pena: S'escalfa i s'apaga sovint, va lent, esta ple de virus segurament, la bateria no funciona, te 512 de RAM, el CD tampoc l'hi funciona en Windows, el Windows Xp l'hi recorda constantment que la seva llicència no és vàlida, esta tot ple de porqueria, etc... No es volia comprar un ordinador nou, perquè no el fa servir massa sovint mes que per mirar el correu, veure alguna pelicula, navegar, emule i algun treball.

Vaig pensar en instal·lar-l'hi l'Ubuntu, perquè creia que l'hi podia millorar la qualitat de treball. Concretament esperava solucionar els següents problemes i que ella estigues còmoda amb el sistema en general:
- Mes velocitat de treball
- Menys brossa carregant-se al inici (i menys RAM ocupada)
- Que l'hi funcioni la gravadora de DVD (que per cert vaig ser incapaç d'arreglar-li en Windows)
- Que els programes l'hi deixin de recordar que son pirates o que falten llicencies.
- Que es mantingui estable, i que pugui fer-ho servir normalment.

Instal·lació

Em vaig passar una estona fent espai al seu disc dur, i vaig instal·lar-li l'Ubuntu des del Wubi, per si s'havia de desinstal·lar volia que fos fàcil.

Desprès d'instal·lar-li, l'hi vaig habilitar els paquets de medibuntu, l'hi vaig instal·lar el paquet restricted-extras (Java, Flash, codecs). Vaig localitzar-li el català correctament ja que el Wubi va agafar nomes algunes parts en català. L'hi vaig arreglar la configuració de teclat, l'hi vaig instal·lar el paquet NTFS per a que pogues veure directament els arxius del Windows. Desprès l'hi vaig crear accessos directes a les seves carpetes de Windows i l'hi vaig instal·lar el aMSN (és més semblant al messenger que el Pidgin). Coses que no són estrictament necessàries, però que l'hi facilitaran el veure qualsevol tipus de pelicules sense haver de demanar-me ajuda.

Llavors l'hi vaig dir: ja esta, ja tens ordinador nou. El primer que va dir va ser: "Ja esta? Això es el Linux? Molt semblant, oi?" L'hi vaig ensenyar on trobar totes les coses, com escoltar música, com veure pelis, el messenger, el navegador, l'hi vaig ensenyar que per fi l'hi funcionava el DVD, l'openOffice, com instal·lar programes i poca cosa més. Mes o menys ens vam passar uns 20 minuts.

Desenllaç

A partir d'aquí (porta un parell de setmanes) sempre que te el seu ordinador fa servir Linux (tot i tenir l'arranc dual). Algunes coses que m'ha comentat:
- Sembla que no s'escalfa tant (l'ordinador se l'hi apaga quan fa molta calor)
- Això del Linux qui ho ha inventat? Hi ha gent que es super llesta, veritat?
- Com deso els fitxers amb l'OpenOffice?
- Va bé, el Linux aquest...
- Les finestres aquestes de gelatina que tens tu (Compiz), les puc tenir jo també?

Exceptuant algun detall amb la localització del teclat (i això es cosa del Wubi), la resta no ha tingut cap problema i n'està força contenta. Fa servir tot el que feia servir i tot i que de vegades em pregunta coses, no es mes del que hem preguntava abans.

Fa poc temps els hi vaig recomanar als meus companys de pis, i també ho van trobar fàcil de fer servir... tot i que com més hàbits informàtics té un, mes difícil és de canviar. En canvi la gent que fan servir l'ordinador poc freqüentment, els hi resultat tan fàcil o complicat, l'un com l'altre. Raó per la qual la pròxima persona a la que instalaré Ubuntu serà a la meva mare (sota el seu consentiment, i quan es queixi perquè l'ordinador no va bé).

Conclusions

Per la meva experiència, els ordinador NO son fàcils (o tant com un podria desitjar) de fer servir. Però dintre dels sistemes existents (incloent sobretot Windows), Ubuntu es dels mes fàcils de fer servir, d'instal·lar programes... i també d'instal·lar per la meva part. Els drivers de tot, la resolució de pantalla, els programes que faras servir habitualment, va tot instal·lat de fàbrica. Els programes son molt mes respectuosos amb el sistema, l'antivirus no t'està consumint la meitat de la potència de l'ordinador. Les aplicacions per defecte son molt millors que les que porta el Windows, i son les que es fan servir en el 90% dels casos.

En fi, animeu-vos a instal·lar-lo al vostre ordinador o al dels vostres coneguts, sobretot si el Windows no els hi funciona bé. El podeu baixar gratuïtament des de www.ubuntu.com i instal·lar-lo com un programa més del vostre Windows.

Què fa perdre audiencia a TV3?

Fa dies que llegeixo opinions semblants i diria que l'opinió castellana ha calat fort en el nou govern del PSC, però també en els carrers de Catalunya. Llegia a l'editorial del avui:

"A TV3 se li exigeix, i és lògic que sigui així, una funció nacionalitzadora i integradora que fa més complicat fer coincidir els objectius d’audiència i de qualitat."

Em fa gràcia, perquè l'Avui també, tracta la funció nacionalitzadora com una limitació, com una llosa. Però, pensem una mica:

Té aquesta llosa TeleMadrid i les altres televisions regionals de l'Estat que no arriben ni al 5% de l'audiència? Com es que si no la tenen, tenen menys audiència que TV3?

Es pot nacionalitzar a través d'una televisió? O per altra banda (i centrant-nos en l'audiencia) ha d'oferir el que la gent demana?

Certament, a Catalunya, mes del 50% de la gent ja es nacionalment catalana. I si mirem les televisions, el 95% son en castellà, i les que no poc a poc van integrant mes continguts en castellà. No cal nacionalitzar ningú. Si l'audiència es regeix per l'oferta i la demanda: hi ha escassetat d'oferta en català, i de visió catalana. La visió catalana no és un obstacle, sinó l'únic punt diferencial de TV3.

Em remeto a les estadístiques de Canal 9, com mes programació en castellà, menys audiència. Com mes semblant sigui a qualsevol televisió castellana, menys audiència tindrà. I es que es lògic: Programació en castellà, n'hi ha un fotime. El que fa falta es més televisió en català, i amb una visió nacionalment catalana. Si TV3 vol guanyar audiència ha de fer menys anuncis en castellà, evitar l'enfoc que de manera desproporcionada ja cobreixen les televisions estatals. Del contrari no farà mes que perdre audiència. A Canal9, TeleMadrid, o TeleExtremadura em remeto.