diumenge, 15 de juny del 2008

L'experiment definitiu: Ubuntu i la meva xicota

Inspirat per recents experiments en anglès, em vaig decidir a instal·lar a la meva xicota l'Ubuntu 8.04.

Situació inicial

Ella és la típica usuària de Messenger, Hotmail i recentment Youtube. I no l'hi preguntis que es un driver, ni que es el hardware perquè no t'entén. O sigui com la meva mare, o com la teva tieta. Del tipus de persones que es pensen que l'Office és de franc, o que es pregunta perquè el Windows XP l'hi recorda que la seva llicència no es vàlida, o perquè els ordinadors tenen virus.

Té un ordinador portàtil sense marca, compra't i muntat al Jump que va de pena: S'escalfa i s'apaga sovint, va lent, esta ple de virus segurament, la bateria no funciona, te 512 de RAM, el CD tampoc l'hi funciona en Windows, el Windows Xp l'hi recorda constantment que la seva llicència no és vàlida, esta tot ple de porqueria, etc... No es volia comprar un ordinador nou, perquè no el fa servir massa sovint mes que per mirar el correu, veure alguna pelicula, navegar, emule i algun treball.

Vaig pensar en instal·lar-l'hi l'Ubuntu, perquè creia que l'hi podia millorar la qualitat de treball. Concretament esperava solucionar els següents problemes i que ella estigues còmoda amb el sistema en general:
- Mes velocitat de treball
- Menys brossa carregant-se al inici (i menys RAM ocupada)
- Que l'hi funcioni la gravadora de DVD (que per cert vaig ser incapaç d'arreglar-li en Windows)
- Que els programes l'hi deixin de recordar que son pirates o que falten llicencies.
- Que es mantingui estable, i que pugui fer-ho servir normalment.

Instal·lació

Em vaig passar una estona fent espai al seu disc dur, i vaig instal·lar-li l'Ubuntu des del Wubi, per si s'havia de desinstal·lar volia que fos fàcil.

Desprès d'instal·lar-li, l'hi vaig habilitar els paquets de medibuntu, l'hi vaig instal·lar el paquet restricted-extras (Java, Flash, codecs). Vaig localitzar-li el català correctament ja que el Wubi va agafar nomes algunes parts en català. L'hi vaig arreglar la configuració de teclat, l'hi vaig instal·lar el paquet NTFS per a que pogues veure directament els arxius del Windows. Desprès l'hi vaig crear accessos directes a les seves carpetes de Windows i l'hi vaig instal·lar el aMSN (és més semblant al messenger que el Pidgin). Coses que no són estrictament necessàries, però que l'hi facilitaran el veure qualsevol tipus de pelicules sense haver de demanar-me ajuda.

Llavors l'hi vaig dir: ja esta, ja tens ordinador nou. El primer que va dir va ser: "Ja esta? Això es el Linux? Molt semblant, oi?" L'hi vaig ensenyar on trobar totes les coses, com escoltar música, com veure pelis, el messenger, el navegador, l'hi vaig ensenyar que per fi l'hi funcionava el DVD, l'openOffice, com instal·lar programes i poca cosa més. Mes o menys ens vam passar uns 20 minuts.

Desenllaç

A partir d'aquí (porta un parell de setmanes) sempre que te el seu ordinador fa servir Linux (tot i tenir l'arranc dual). Algunes coses que m'ha comentat:
- Sembla que no s'escalfa tant (l'ordinador se l'hi apaga quan fa molta calor)
- Això del Linux qui ho ha inventat? Hi ha gent que es super llesta, veritat?
- Com deso els fitxers amb l'OpenOffice?
- Va bé, el Linux aquest...
- Les finestres aquestes de gelatina que tens tu (Compiz), les puc tenir jo també?

Exceptuant algun detall amb la localització del teclat (i això es cosa del Wubi), la resta no ha tingut cap problema i n'està força contenta. Fa servir tot el que feia servir i tot i que de vegades em pregunta coses, no es mes del que hem preguntava abans.

Fa poc temps els hi vaig recomanar als meus companys de pis, i també ho van trobar fàcil de fer servir... tot i que com més hàbits informàtics té un, mes difícil és de canviar. En canvi la gent que fan servir l'ordinador poc freqüentment, els hi resultat tan fàcil o complicat, l'un com l'altre. Raó per la qual la pròxima persona a la que instalaré Ubuntu serà a la meva mare (sota el seu consentiment, i quan es queixi perquè l'ordinador no va bé).

Conclusions

Per la meva experiència, els ordinador NO son fàcils (o tant com un podria desitjar) de fer servir. Però dintre dels sistemes existents (incloent sobretot Windows), Ubuntu es dels mes fàcils de fer servir, d'instal·lar programes... i també d'instal·lar per la meva part. Els drivers de tot, la resolució de pantalla, els programes que faras servir habitualment, va tot instal·lat de fàbrica. Els programes son molt mes respectuosos amb el sistema, l'antivirus no t'està consumint la meitat de la potència de l'ordinador. Les aplicacions per defecte son molt millors que les que porta el Windows, i son les que es fan servir en el 90% dels casos.

En fi, animeu-vos a instal·lar-lo al vostre ordinador o al dels vostres coneguts, sobretot si el Windows no els hi funciona bé. El podeu baixar gratuïtament des de www.ubuntu.com i instal·lar-lo com un programa més del vostre Windows.

dissabte, 14 de juny del 2008

Què fa perdre audiencia a TV3?

Fa dies que llegeixo opinions semblants i diria que l'opinió castellana ha calat fort en el nou govern del PSC, però també en els carrers de Catalunya. Llegia a l'editorial del avui:

"A TV3 se li exigeix, i és lògic que sigui així, una funció nacionalitzadora i integradora que fa més complicat fer coincidir els objectius d’audiència i de qualitat."

Em fa gràcia, perquè l'Avui també, tracta la funció nacionalitzadora com una limitació, com una llosa. Però, pensem una mica:

Té aquesta llosa TeleMadrid i les altres televisions regionals de l'Estat que no arriben ni al 5% de l'audiència? Com es que si no la tenen, tenen menys audiència que TV3?

Es pot nacionalitzar a través d'una televisió? O per altra banda (i centrant-nos en l'audiencia) ha d'oferir el que la gent demana?

Certament, a Catalunya, mes del 50% de la gent ja es nacionalment catalana. I si mirem les televisions, el 95% son en castellà, i les que no poc a poc van integrant mes continguts en castellà. No cal nacionalitzar ningú. Si l'audiència es regeix per l'oferta i la demanda: hi ha escassetat d'oferta en català, i de visió catalana. La visió catalana no és un obstacle, sinó l'únic punt diferencial de TV3.

Em remeto a les estadístiques de Canal 9, com mes programació en castellà, menys audiència. Com mes semblant sigui a qualsevol televisió castellana, menys audiència tindrà. I es que es lògic: Programació en castellà, n'hi ha un fotime. El que fa falta es més televisió en català, i amb una visió nacionalment catalana. Si TV3 vol guanyar audiència ha de fer menys anuncis en castellà, evitar l'enfoc que de manera desproporcionada ja cobreixen les televisions estatals. Del contrari no farà mes que perdre audiència. A Canal9, TeleMadrid, o TeleExtremadura em remeto.